Burnt Forest és un poblet del nord-oest de Kenya, a prop de la ciutat d'Eldoret, la pàtria de la majoria dels esportistes que han encimbellat d'or i de glòria l'atletisme d'aquest país. En aquesta zona de Kenya es poden apreciar clarament les seqüeles de la terrible violència que va arrasar el país els primers mesos del 2008, després d'unes contestades eleccions generals i presidencials.

Al mirar les fileres de cases i de botigues, t'adones de com la destrucció va ser altament selectiva. Es van cremar només certs edificis residencials o comercials, molts altres veïns dels primers no van patir cap dany: s'intentava intimidar, i fins i tot eliminar, l'"estranger" d'una zona que la tribu local considerava com a pròpia.

Després d'un any, moltes d'aquestes cases cremades no han tornat a ser habitades. Igualment, les botigues obren, però les que es van veure afectades per aquella selectiva destrucció segueixen llanguint en la soledat i l'abandonament com si haguessin estat afectades per una misteriosa pesta que evita que qualsevol humà les rehabiliti.

Sembla que les ferides d'aquest dolorós període no només han quedat reflectides a les cases, sinó també en els ànims de les persones; algunes, encara dolgudes per la violència a què se les va sotmetre simplement per pertànyer a "l'altra tribu" o a l'altra opció política; altres, amb remordiment per haver caigut en la trampa de ser esperonats políticament i haver estat agents de violència i destrucció en uns dies de sanguinària orgia i odis desaforats.

El Centre per als Drets Humans i la Democràcia, una institució local, va decidir crear una innovadora iniciativa destinada a canalitzar els molts sentiments contradictoris que les persones guardaven tan zelosament. Van inaugurar un "llibre del penediment," un espai on tant les víctimes de la violència com els seus perpetradors puguin escriure els seus sentiments i treure fora tanta emoció reprimida per a la qual no hi ha hagut fins ara canals adequats d'expressió.

El llibre del penediment està accessible tot el dia en una petita oficina de Burnt Forest, a la qual es dirigeixen multitud de ciutadans per deixar plasmada la seva vivència d'aquells dies o simplement per veure els que altres han escrit. Segons els responsables d'aquesta iniciativa, la gent té anhels de parlar als seus veïns i reclamar l'harmonia perduda, per restablir els antics llaços d'amistat. Per exemple, més de 100 clergues de diferents esglésies han escrit en el llibre demanant perdó per no haver estat a l'altura de la seva vocació de servei i, en alguns casos, també per haver-se deixat portar pels sentiments d'aquells dies i "haver beneït els guerrers i les armes" que van sembrar de violència i sang pobles sencers de la geografia kenyana.

Certament, no tot és positiu. Hi ha persones que declaren haver fet atrocitats però no mostren cap remordiment, igual que hi ha víctimes que, angoixades en l'amargura dels punyents records, no són capaces de perdonar, i menys encara d'oblidar. És, sens dubte, una expressió del pitjor i del millor que alberga la sempre complexa ànima humana.