L'Índia ha aprovat una nova llei per a l'educació gratuïta i obligatòria per a tots els menors d'entre 6 i 14 anys. Aquesta llei, tot i entrar en vigor ara, va néixer amb la redacció de la Constitució índia, en el moment de la independència. No obstant, necessitava una legislació per regular-la, i per això es va iniciar la redacció d'un projecte de llei d'educació per separat. Una vegada escrit l'esborrany del projecte de llei, aquest va rebre molta oposició a causa de l'obligació de reservar un 25% per als nens de col·lectius desafavorits a les escoles privades del país, requisit previ considerat important per a la creació d'una societat democràtica i igualitària. Inicialment s'havia proposat una reserva del 50%, però el Govern que havia impulsat la redacció d'aquesta legislació va perdre les eleccions i el nou Govern va arribar amb la seva pròpia versió. Finalment, el juliol de l'any passat, la llei va ser aprovada pel Consell de Ministres i el 3 de setembre del 2009 va entrar en vigor.

Aquesta nova llei de l'educació estableix tres grans punts:

1-. L'educació és un dret fonamental de qualsevol nen entre les edats de 6 i 14 anys, i especifica les normes mínimes a les escoles públiques.

2-. Exigeix reservar el 25% de les admissions a les escoles privades per als nens de famílies pobres.

3-. Prohibeix el funcionament de les escoles no reconegudes pel Govern.

Aquest nou estatut, no obstant, presenta una sèrie de llacunes que necessiten una lluita per millorar-la: en primer lloc, la llei no presenta cap tipus d'educació obligatòria per als menors de 6 anys i els més grans de 14, i això presenta una falta d'atenció de la primera infància i preescolar (0 a 6 anys) i secundària (15 a 18 anys).

D'altra banda, donada la superpoblació del país i la gran quantitat de persones desafavorides, un 25% de places reservades en escoles privades per a alumnes de classe baixa no és suficient per afavorir l'educació dels nens. A més, no es manté un nivell uniforme de qualitat equitativa per a totes les escoles, tot i especificar les normes mínimes a les escoles públiques.

Al mateix temps, s'ha observat una privatització cada vegada més gran de l'educació. El nombre d'escoles privades està creixent d'una manera alarmant, mentre que les públiques han disminuït el seu nombre en gran mesura. A més, les males condicions a les escoles públiques cada vegada són més patents.

En aquest context, Somriures de Bombai aposta per un nou abordatge del tema educatiu, focalitzat en la qualitat de l'educació, el reforç del sistema públic i la protecció de les franges d'edat més desprotegides per la llei. Creiem que és positiu centrar l'atenció en accions més generals que contribueixin a un canvi social a mitjà i a llarg termini, perquè, al recolzar el sistema educatiu públic, es pugui arribar a més nens i a una educació de qualitat per a tots.