Monday, June 09, 2008 12:25 PM
javierm
¿Un altre món és possible? Que algú m'ho expliqui
Sento molt això d'"un altre món és possible". Jo no ho acabo d'entendre i m'agradaria que algú m'ho expliqués. Intentaré fer-me entendre a mesura que escric. A veure:
Sento sovint que "cal fugir del materialisme, del consumisme". Hi estic d'acord. També crec, sense por d'equivocar-me, que volem millorar el nostre nivell de vida i que els nostres fills poden viure igual o millor que nosaltres. No crec que ningú vulgui viure en les condicions del principi del segle XX. Sens dubte, hem millorat econòmica i socialment. Res a dir a nivell sanitari. La nostra esperança de vida s'ha disparat: a Espanya vivíem una mitjana de 34 anys l'any 1900 davant dels 80 d'avui dia. En resum, amb tots els avanços nutricionals, sanitaris i tecnològics hem passat de ser 1.600 milions d'habitants l'any 1900 a ser al voltant de 6.600 milions de persones. 6.600 milions a qui cal satisfer les seves necessitats.
Això és com en qualsevol família: com més fills menys herència a repartir. En aquest cas, com més població menys recursos per càpita. És a dir que, a menys que contínuament produïm més riquesa, haurem de repartir-nos el mateix nombre de llits d'hospitals o de places en col·legis públics entre cada vegada més persones. Això, traduït, vol dir, a la llarga, pobresa.
Aquí és quan llavors apareix això de "cal fugir del materialisme, del consumisme". Curiosament, llegeixo aquests dies als diaris que els constructors (o qualsevol fill de veí que té un pis per vendre), productors d'electrodomèstics, productors d'automòbils,... estan posant el crit al cel perquè ningú compra. Si nosaltres no volem comprar (diguem que aquesta "crisi" o "desacceleració accentuada" és una fugida obligada del consumisme), les empreses no podran vendre. Llavors, ¿què passarà amb els seus treballadors? Doncs que no hi haurà diners per pagar-los i acabaran al carrer. Si acaben al carrer no podran generar riquesa i només consumiran recursos públics (subsidis d'atur, atenció sanitària, formació laboral, etcètera...) havent-hi menys gent que pagui per ells. Llavors ¿és bona una baixada del consumisme? Jo suposo que la gent que no està a favor del consumisme, sí que voldrà tenir una feina.
Ens gastem autèntiques fortunes i fem grans esforços perquè el pagès i el pobre del Tercer Món tingui alguna per menjar. Però, a menys que creem en l'absoluta autosuficiència, això passa pel comerç (aquí estan les botigues de "comerç just"). Però si ningú compra els seus productes, l'esforç és va i la inversió perduda.
Potser l'autèntic repte és decidir fins a quin nivell de desenvolupament estem disposats a avançar per fugir d'aquesta "cultura del consumisme". Mentrestant, no estant disposats a abaixar el nostre nivell de benestar i tenint cada vegada més gent per repartir-ho tot, no hi ha més camí que seguir generant riquesa.
Conseqüències negatives d'aquest consum, i de la producció que necessita, n'hi ha moltes i són molts els llibres escrits, que no caben en aquest article.
No obstant jo, quan veig un mutilat orgullós de refer la seva vida a través d'unes precioses talles de fusta que ven al turista (que en realitat, fugint del consumisme, podries haver-te estalviat), crec que el consumisme té una gran part positiva. És aquest, la venda de talles, el seu "altre món" ja fet possible.