Djabal (Sudaán)Cada vegada que torno a Espanya, m'adono que el treball que fem els cooperants o la cooperació en el seu conjunt el comuniquem malament.

La setmana passada vaig veure que TVE estrenava una nova sèrie, precisament, sobre cooperants, que va despertar la meva curiositat. Així que em vaig disposar a veure-la entre conversa i conversa amb la meva família. 15 minuts després, vam canviar de cadena.

Em pregunto per què encara hi ha professionals de la comunicació que utilitzen clixés estereotipats i desfasats per parlar d'un sector en el qual cada vegada hi ha més persones que hi treballen, s'interessen i s'impliquen. Només se m'acudeixen dues respostes: o ells mateixos desconeixen la realitat o pensen que el públic no pot entendre o acceptar una altra cosa diferent de la que ells presenten. Tant en un cas com en un altre, la resposta és preocupant.

Els mitjans de comunicació haurien d'assumir un rol d'"educació" del públic en general i valors com solidaritat i professionalització s'haurien de prendre més seriosament. I insisteixo en el binomi "solidaritat i professionalització", ja que la solidaritat a partir de la bona voluntat pot fer i ha fet molt de mal.

Actualment, hi ha en l'àmbit de l'educació una important oferta d'estudis especialitzats en les diferents àrees de la cooperació i del desenvolupament, una oferta que no existia fa 20 anys a Espanya.

Els cooperants no som ni herois, ni missioners, ni gent que fuig dels seus problemes, ni inadaptats, ni visionaris, ni.... Els cooperants som professionals que treballem a favor del desenvolupament, i en un món globalitzat com el nostre, jo diria que treballem pel desenvolupament mundial i no només pel dels països del sud. Ho fem millor o pitjor, com tots els professionals de qualsevol sector, i cada vegada se'ns jutja més pels nostres resultats, per la pertinència i per l'eficàcia del nostre treball.

Aquest dret a la informació, al seguiment i a l'avaluació de les oenagés o de la cooperació oficial em sembla un bon senyal. L'interpreto com un reconeixement de la societat per un sector professional i com un interès pel que el món de la cooperació aconsegueix. Desgraciadament, en la majoria dels casos aquest interès únicament cristal·litza en un seguiment financer, que encara que essencial, no hauria de deixar de banda altres qüestions relacionades amb l'impacte real de les accions que fan, que és en realitat el verdaderament important i el més difícil de comunicar.

Jo sóc cooperant des de fa molts anys, vaig començar aprenent i ho segueixo fent ara. Crec que el meu treball cada vegada té més valor afegit, fruit de la meva experiència i del contacte amb professionals de tot el món (del nord i del sud) amb els quals estic constantment en relació. Hi ha cooperants del nord al sud i al nord, hi ha cooperants del sud al nord i al sud. El món aprèn, a poc a poc, a ser "un", un divers i solidari, i tots hi hem d'aportar el nostre granet de sorra. Sona ingenu, però ¿hi ha una altra alternativa?

Des d'aquesta perspectiva és important l'aposta de 'Blocs del món', que permet que persones que treballem en l'àmbit de la cooperació puguem expressar-nos des de diferents perspectives. Penso que la lectura dels diferents blocs ofereix al lector una idea més àmplia del món de la cooperació, amb els seus èxits i els seus fracassos, les seves incoherències i preguntes encara sense resoldre. Moltes gràcies.