D'aquest viatge me n'emporto impressions contradictòries. D'un costat, esperança, perquè he trobat gent que lluita per un futur millor, que ja coneix la presó, però que no deixa de fer el que pensa que està bé i, per un altre, realitats polítiques difícilment justificables i natualment poc portadores de pau i desenvolupament.

Una de les organitzacions amb què treballem és una institució de microfinances. Al Txad, no existeix, com en altres països, una xarxa àmplia de caixes d'estalvi rurals, que permeti l'accés al crèdit a les poblacions que no poden accedir als serveis bancaris: tant per la distància (normalment només són presents en els grans nuclis urbans) com per les condicions. Aquest és el motiu pel qual les organitzacions actives en el medi rural intenten crear una dinàmica d'estalvi,  que permeti constituir un capital susceptible de convertir-se en crèdit per invertir-lo en les petites empreses rurals.

En un medi on es viu al dia, la idea de l'estalvi no és fàcil de divulgar, però, a poc a poc, xarxes de petites caixes d'estalvi comencen a despuntar i constitueixen un servei indispensable per al desenvolupament de la zona.

En aquest context, l'Estat txadià ha creat el Ministeri de les microfinances i ha decidit ser un actor directe sobre el terreny. En lloc de reforçar les caixes existents per permetre'ls consolidar la seva xarxa i arribar a més persones de manera duradora, ha decidit oferir crèdit directament a un interès de 3% i sense el seguiment posterior de la seva devolució. Aquest nivell d'interès no el pot oferir una institució de microfinances que hagi d'autogestionar-se.

Amb la iniciativa del Govern, molts diners es distribuiran sense l'existència d'un projecte de desenvolupament  previ i, el que és pitjor, perillen els bons costums d'estalvi i de devolució de crèdits i, amb elles, la vida de totes aquelles institucions de microcrèdit que finançaven el desenvolupament rural.

Paul és director d'una de les xarxes de caixes d'estalvi rurals que treballa amb Intermón Oxfam i està furiós. Ell gestiona una xarxa de més de 30 caixes rurals autoritzades per l'organisme que controla les institucions de microfinances a l'Àfrica central. A aquest mateix organisme havia dirigit una carta per queixar-se i demostrar que el Govern estava en la il·legalitat amb aquesta operació. La resposta que ha rebut és que el Govern no pot estar fora de la llei i que és sobirà.

Paul explica tot això amb un somriure i assegura que aquest assumpte no quedarà així i que continuarà amb les seves denúncies. Però malgrat aquest somriure, a vegades calla i balanceja el cap amb un gest nerviós. Sap que l'esperen temps difícils.

A vegades no és fàcil mantenir l'esperança i, personalment, admiro la gent que malgrat tot segueix lluitant.